Vulneració dels drets d’autor

L’ús il·lícit d’una obra protegida per drets d’autor constitueix una vulneració dels drets d’autor.

En cas d’un ús no autoritzat, l’usuari pot veure’s obligat a abonar una compensació a l’autor. Aquesta obligació no depèn de si l’usuari era conscient de l’ús no autoritzat. Per tant, un usuari de bona fe també pot estar obligat a abonar una compensació si no disposava de l’autorització corresponent per a l’ús. L’import de la compensació pot sol·licitar-se d’acord amb la quantitat que com a remuneració hagués rebut el perjudicat, si l’infractor hagués demanat autorització.

Una altra possibilitat és que es calculi d’acord amb les conseqüències econòmiques negatives, entre les quals la pèrdua de beneficis que hagi patit la part perjudicada i els beneficis que l’infractor hagi obtingut per la utilització il·lícita. L’import de la indemnització per danys i perjudicis es valora individualment en cada cas.

En el cas de dany moral, ha de procedir a la indemnització, fins i tot amb l’existència no provada de perjudici econòmic.

L’ús no autoritzat de les obres el supervisen també les entitats de gestió dels drets de propietat intel·lectual.

Llei de propietat intel·lectual, articles 140 i 150

Delicte contra la propietat intel·lectual

Pot cometre un delicte contra la propietat intel·lectual qui, amb ànim d’obtenir un benefici econòmic directe o indirecte i en perjudici d’un tercer, reprodueixi, plagiï, distribueixi, comuniqui públicament o de qualsevol altra manera exploti econòmicament, totalment o parcialment, una obra o prestació literària, artística o científica, o la seva transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol mena de suport o comunicada a través de qualsevol mitjà, sense l’autorització dels titulars dels corresponents drets de propietat intel·lectual o dels seus cessionaris.

En aquests casos, pot ser castigat amb la pena de presó de sis mesos a quatre anys, i multa de dotze a vint-i-quatre mesos.

Codi penal, article 270

Delicte agreujat contra la propietat intel·lectual

La pena és superior en alguna d’aquestes circumstàncies:

1. Que el benefici obtingut o que s’hauria pogut obtenir tingui especial transcendència econòmica.
2. Que els fets revesteixin especial gravetat.
3. Que el culpable pertanyi a una organització o associació, fins i tot de caràcter transitori, que tingui com a finalitat la realització d’activitats infractores de drets de propietat intel·lectual.
4. Que s’utilitzin menors de 18 anys per cometre aquestes delictes.

En aquests casos, es pot imposar una pena de presó de 2 a 6 anys, multa de 18 a 36 mesos, i inhabilitació especial de 2 a 5 anys per a l’exercici de la professió relacionada amb el delicte comès.

Codi penal, article 271

Pirateria

La pirateria és la distribució de contingut al públic sense el permís del titular dels drets. Es considera pirata un enregistrament que s’ha fet il·legalment i en què s’ha copiat material protegit sense permís. El material es pot haver copiat d’un enregistrament original legal, com un CD o DVD, o d’una actuació en directe, com una interpretació al cinema, un concert o la ràdio. Els enregistraments piratejats són còpies il·legals d’obres i, per tant, no n’està permès l’ús privat ni públic. Els canals més comuns per a la distribució il·legal d’obres són les xarxes entre iguals d’internet (P2P), els serveis de streaming, els serveis de missatgeria i els serveis d’emmagatzematge.

La pirateria és:

• La transmissió no autoritzada de material protegit a internet (per exemple, compartir i descarregar arxius MP3, o altres formats, mitjançant els programes de xarxes entre iguals-P2P).
• La producció no autoritzada d’obres per a ús no privat (per exemple, copiar arxius MP3 a una memòria USB i compartir aquests arxius amb tota la classe de l’escola o copiar una col·lecció personal de discos en un programa amb intercanvi d’arxius entre iguals).
• Importació d’enregistraments pirata.
• Venda de còpies d’obres i productes piratejats.